dissabte, 19 de març del 2011

El Campament dels Soldats i el seu entorn

El  Campament dels Soldats d'Artà (Mallorca) va ser un lloc de repressió dels vençuts a la guerra civil espanyola, un exemple de l'actuació d'un règim feixista contra la seva pròpia població. Per això pensam que és necessari el seu coneixement i recuperació per què pugui esdevenir un lloc digne de record de les víctimes que hi patiren i una eina per a l'aprenentatge dels mecanismes dels estats repressors sobre la seva població.

El Campament dels Soldats d'Artà, situat dins els límits del Parc Natural de la Península i construït l'any 1941, no va ser mai un campament per a soldats del règim dictatorial sorgit de la Guerra civil espanyola, sinó que són unes instal·lacions que van ser destinades exclusivament a allotjar els combatents vençuts i els joves de reemplaç qualificats de “Desafectos” per la maquinària administrativa de l'estat franquista. És a dir, es tracta d'un camp de presoners de guerra i de presoners polítics, un engranatge més de la maquinària repressiva del règim que va funcionar fins anys després de la fi de la Guerra civil espanyola (1936-39).
L'entorn del Campament destaca per una abundància de restes pertanyents a la mateixa època, testimonis de la mateixa política de repressió. En destaca, sobretot, el propi Camí dels Presos, construït justament pels presoners reclosos al Campament. Així mateix, existeixen altres infraestructures lligades a la seva activitat que són objecte d'interès encara que es trobin disperses per quasi tota finca de s'Alqueria Vella. En aquest sentit hem de mencionar l'allotjament primitiu dels presoners abans de la construcció del camp, situat a una àrea molt propera a la tafona de s'Alqueria Vella de Baix. Aquest allotjament consistia —com ens han indicat els testimonis directes que hem pogut entrevistar— en unes tendes de campanya que com és natural no ens han arribat. L'única traça que actualment es pot observar d'aquesta primera presència a la zona la representen les múltiples cases de roter en ruïnes que sempre segons testimonis orals que hem pogut recollir, ja estaven abandonades a la dècada del 1940. No obstant, en algunes d'elles són evidents les reformes i adaptacions d'aquesta època i fins i tot en algun cas encara es conserven grafits dels presos fets sobre el ciment fresc d'aquestes obres.

Tanmateix, les restes de més entitat són les representades pel propi Campament dels Soldats i les estructures associades (l'aljub, els rentadors, la caseta de la cantera i la pròpia cantera), veritable assentament dels presoners que compliren penes de treballs forçats a Artà. En part per aquesta raó, és també la part més vulnerable de tot el patrimoni relacionat amb la repressió franquista a l'àrea de s'Alqueria Vella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada