dimarts, 24 de maig del 2011

Acte Inaugural del Mur de la Memòria

Aquest proper cap de setmana tindrà lloc la inauguració del Mur de la Memòria, al Cementiri de Palma. Tot seguit, la invitació que fa arribar a tothom qui hi estigui interessat l'Associació Memòria de Mallorca. Des d'aquí, tot el nostre suport i la nostra felicitació a aquesta entitat.


L’Associació Memòria de Mallorca es complau en convidar-vos a l’Acte Inaugural del Mur de la Memòria,  que tindrà lloc el proper dissabte dia 28 de maig de 2011, a les 17 hores al Cementiri Municipal de Palma.
 (Us pregam arribeu amb 10 minuts d’antelació i doneu la màxima difusió a la convocatòria.)

Programa:

                Presentació del Mur de la Memòria i lectura text explicatiu a càrrec de Maria Antònia Oliver i Llorenç Capellà amb l’acompanyament musical dels Xeremiers Pau i Càndid 
                Ofrena floral i Homenatge a les 1560 Víctimes del Memorial 
                Acompanyament als Familiars de les Víctimes a la Plaça de les Fosses i lectura text explicatiu a càrrec de Margalida Capellà. 
                Interpretació musical a càrrec del Grup de Cambra del Cor i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans 


Esperam que ens acompanyeu en un dia tan especial en el que retornarem a casa nostra als homes i dones que treballaren i lluitaren per aconseguir Justícia i Llibertat per a tothom
Ànims per seguir amb la lluita que ells i elles ens ensenyaren, aquest és el millor tribut que els podem donar. 
Convoca Associació Memòria de Mallorca
Col·labora Ajuntament de Palma

dijous, 12 de maig del 2011

Un altre testimoni: Diego Navarro

Ahir vàrem tenir notícia de l'existència d'un blog anomenat guerracivilvivenciasdiegonavarro.blogspot.com en el que es narra la trajectòria vital del senyor Diego Navarro (Caudete, Albacete, 1918) durant el conflicte bèl·lic i la immediata postguerra. Després de passar per l'infern de la batalla de l'Ebre, el camp de concentració francès de Barcarès i el destacament penal de Punta Paloma i San Roque, el senyor Navarro arribà a Artà. Recomanam fervorosament la visita d'aquell blog, que conté unes fotografies més que interessants i un poema que parla de la seva estada al Campament dels Soldats.

(Agradecemos al señor A. Navarro, hijo de Diego y administrador del blog, la amabilidad de permitirnos reproducir aquí el citado poema)

VERSOS DEL BATALLON DE TRABAJADORES DE ARTÁ
(más bien DISCIPLINARIO)

Adiós San Marei hermoso,
Adiós montañas peladas,
Adiós ya baile del oso,
Y peripecias pasadas
Adiós los gratos recuerdos
Adiós quimeras pasadas
Adiós sus bellos almendros
Y sus hermosas quimeras
Los agradables arbustos
Que sufrieron nuestros atracos
En los que tantos Polacos
Nos han dado tantos sustos
La cantina de la coja
De barrancas del tío Rico
Que sufrieron los atracos
De mil pesetas y pico
Se acabo ó para nosotros
El oír por las mañanas
Al boqueras del corneta
Que nos tocaba diana
Y para ser rebajado
Verle la cara al Portillo
Llevar el vientre relajado
Y la cabeza en el bolsillo
El café del desayuno
Lleno de sapos y trapos
De moscas y escarabajos
Sin faltar bicho ninguno
Y la llamada enseguida
Luego Sánchez con la lista
Por si alguno se descuida.
Y olvidado se despierta
Veinticinco para el agua
30 emboscados ,10 descalzos
4 o 5 pelmazos….
Que en uno de sus descuidos
Se han despistao de la lista
Y se han ido a comer higos
Y resumidas las cuentas
Los que vamos a la pista
No somos más de 50
Al tajo vaya burrada
Buscar leña y hacer fuego
Y contarnos cuentos de hadas
Alerta que viene Bruno
El Capataz gordinflón
Que lleva en su barrigón
Más de 10 desayunos
7 panes ,2 jamones
3 kilos de salchichón
Una espuerta de melones
10 tortillas y un jamón
Ronca, chifla y vocifera
Deseando amedrentarnos
Porque vamos a marcharnos
Y la pista no prospera
Al fin toca el pito
Llega la gran desbandada
Pues tenemos en el suelo
La mantera preparada
Toca a pan el corneta
Y salimos de estampida
Pues se lo queda algún jeta
Si no acudes enseguida
Por fin tarari tarara
Segunda parte de fajina
Que ya van a repartir
Lo que queda en la cocina
De primer plato judías
Y de segundo lentejas
Que no los puedes mezclar
Porque están llenos de piedras
Se forma para reenganche
El borrego pa la izquierda
Bien aparejao de artes
Que si no con este palo a
A todos voy a moler
De pronto valla trabajo
Se ven 4…5…7…
Salir corriendo al retrete
Jiñandose patas abajo
Con el bocado en la boca
Y con terribles jaleos
Salimos fuera que toca
El corneta pal correo
Ya llego por fin la carta
Lo que interesa primero
Es, si nos dicen de casa
Que ya nos mandan dinero
Si es así vaya que salto
Empezamos a soñar….
Un kilo de boniatos
Dos kilos de sobrasada
Cinco pesetas de higos
Y seis chuscos con mermelada
De tabaco seis raciones
Comprándolas de adelantada
Que son dinero a montones
Vendiéndola en la estraperlada
Cuando se acaba el dinero
Todo se vuelve en pensar
Que es lo que vender primero
Para yo poder comprar
Una toalla se vende
La camisa se cambia
Como también el que quiera
El chusco por la comida
Se venden chuscos, tocino
¡Ay! que ricos higos vendo
Calla morros de cochino
Y no me hagas más estraperlo
Ya paso todo y por fin
Adiós pistas adiós higueras
Adiós hermosas cantinas
Donde cantan peteneras
Adiós ya vieja Parrala
Con su vara y su capote
De la eterna borrachera
Y de darnos tantos golpes
Adiós sucios peroleros
Adiós maquinas de rancho
Dejando a los cocineros
Nos vamos a quedar anchos
Que con sus malas entrañas
Y sus enormes desembarcos
Se daban terribles mañas
Para servir medios caros
Adiós nuestros cantineros
Quedar con vuestro destino
Robándoles a los otros
Y echándole agua al vino
A todos en general
Saludo en mi despedida
Aquel que se porto mal
Lo recogerá en su vida
En cambio en mi corazón
Guardare como un harén
Siempre con nosotros bien.



dimarts, 10 de maig del 2011

Entrevista a Paulí Pallàs Ferrer, empresonat al Campament

Dissabte passat, dia 7 de maig de 2011, vam tenir el privilegi de poder entrevistar Paulí Pallàs i Ferrer, antic presoner al Campament dels Soldats d'Artà. No cal expressar el valor que donam al seu lúcid testimoni sobre l'experiència que hagué de viure a Artà, així com totes les seves amables respostes, ja fossin sobre la seva estada al Campament, com sobre la seva dilatada trajectòria. I és que el senyor Pallàs, nascut l'any de l'anomenada "Quinta del Biberó", ha estat un lluitador tota la vida: des dels 17 anys en que, essent ja membre del POUM, es trobà enmig de la guerra Civil, fins al seu internament a la presó de Salt per la seva lluita antifranquista els anys 50. Tot això passant per la derrota a la guerra, la reclusió als camps de concentració francesos, la seva fuita dels alemanys que el portà un altra vegada cap a Espanya i, òbviament, el seu pas per Artà.

Volem agrair tant al seu fill Enric, com evidentment, al senyor Paulí Pallàs tota la seva col·laboració incloent la donació d'alguns exemplars del seu llibre Vides Truncades. Memòries d'un quinto del POUM (CCG Edicions, 2005) als quals intentarem donar la major difusió possible, com també la cessió d'algunes imatges d'època del Campament dels Soldats.

L'entrevista, de més d'una hora, enregistrada per Agustí Torres, qui desinteressadament ens va oferir la seva ajuda, serà una eina immillorable per a l'estudi del Campament i la vida en els batallons de presos treballadors en general. Properament, n'oferirem un extracte en aquest mateix blog per compartir el magnífic testimoni amb tots els interessats.


dilluns, 2 de maig del 2011

Visita al Campament amb Josep Pilar, fill d'en Tomàs Pilar


El proppassat dia 21 d'abril de 2011 vam poder visitar les restes del Campament dels Soldats amb en Josep Pilar, fill de Tomàs Pilar, combatent republicà que, tot i no haver patit reclusió al Campament, va estar pres al Batalló de treballadors núm. 153 des del novembre de 1939 al juliol 1940 i al núm. 92 fins el gener de 1941, quan va ser "llicenciat" a Son Servera. (Documet adjunt, gentilesa de Josep Pilar)

És per això, que el seu interès el va dur a cercar i voler conèixer les condicions d'un campament molt similar al què va haver d'habitar son pare. Ara bé, no tenim gaire informació sobre els presos a Son Servera, el poc que podem dir (testimoni, la recollida del qual hem d'agrair a Jaume Miró) és que els soldats treballadors van construir les fortificacions a la costa serverina i que el seu campament, de barracons desmuntables de fusta, es trobava situat al Port Vell, molt a prop del moll que dona nom a aquest lloc.